Eth passat dia 15 d’octobre ena Sala d’Actes deth Conselh Generau d’Aran auec lòc era presentacion dera Revista Tèrra Aranesa numèro 19. Ara seguida transcriuem es paraules dera Presidenta dera Fondacion Privada Musèu Etnologic Val d’Aran Ròsa Maria Salgueiro:
Vos presentam aué era Revista Tèrra Aranesa nº 19, coma ben saben, ei ua revista que ges un còp ar an e ei era unica que ges totaument en aranés.En era i pòden trapar 7 articles, cinc d’eri premanits per autors deth país e que son membres dera Fondacion. Des d’aciu voi convidar a toti aqueri que volguen escríuer quauquarren e ac volguen dar a conéisher as auti, sonque nos ac an de hèr arribar.
Coma tostemps comence tamb un resumit des activitats realizades pendent eth darrèr an dera pròpria Fondacion coma des sues dues seccions: Lengua Viua e Amics de Montgarri. Tamb aguesti escrits auem un bon recuelh de tot aquerò qu’ath long des ans s’a amiat a tèrme sus era lengua e era sua promocion sociau e tamb Amics de Montgarri auem podut veir era evolucion deth Santuari e es sòns entorns.
Deja portam uns ans, des deth 9 de junh de 2018, que se creèc eth Club de lectura de tèxtes antics en Archiu Generau d’Aran e des lectures que trabalham ne publicam ua ena revista, enguan eth prumèr article ei sus es testaments de Çò de Joanchiquet de Vilamòs. Eth testament ei un negòci juridic, formau, unilaterau, personau e revocable, era persona que lo hè regule era sua succession per causa de mòrt. Des Aunòs, familha de Joanchiquet, se ne consèrven quinze documents testamentaris de 1684 a 1728 e son aguesti es qu’auem transcrit, part d’eri, eth Club de lectura.
Arturo Calbetò e Kike Vidal mos parlen deth sr. Josep Braquer de Miguel, de mair aranesa dera familha De Miguel “Capdet” de Vilac. Personatge d’ua cuedada educacion que constraste quauqui còps tamb gessudes de lòc e episòdis de mania persecutòria. Coneisheram eth sòn exili en França, des sòns cargues coma secretari particular deth Conselhèr de Governacion dera Generalitat de Catalunya eth sr. Josep Maria España Sirat o coma siguec nomentat Fiscau dera Audiéncia de Barcelona. En 38 s’incorporèc ar exercit dera Republica ena 45 Division e pòc despús comencèc eth sòn deteriorament mentau estant ingressat en un espitau psiquiatric. Siguec tanben en camps de concentracion coma eth d’Argelès o Bram en França. Gessent-ne en 39 e ara seguida passant per diferents psiquiatrics.
Elisa Ros mos parle des Monuments de Dijaus Sant dera Val d’Aran. Aran sauve un ric patrimòni pictoric plan singular des monuments de Dijaus Sant o de Setmana Santa datadi deth sègle XVII, mès semble que pendent eth XVIII contunhèren hènt-se mès que son desapareishuts. Hèti tamb materiaus laugèrs, pr’amor que s’auien de montar e desmontar, principaument son scènes dera Passion de Crist e deth Sant Sopar. Podem veir cada an eth de Bossòst pr’amor que se consèrve, son 12 scènes pintades ath tremp sus un supòrt de tela de lin e es bastidors son de husta de pin, ena resta de glèises formen part, a pèces, des parets des glèises. Er autor semble èster un pintor comengés, sustot es de Casarilh, Gessa e Vielha que son signadi e eth de Casau que ath delà de non èster signat ère des madeishes característiques.
M. Pau Gòmez mos parle de Maurice Gourdon coma fotografie era Val d’Aran. Passaue longues tempsades en Luishon, causa que li permetie visitar Aran. Ua part deth legat de Maurice Gourdon ei depausat en Archiu Generau d’Aran. Eth prumèr viatge lo hè en 1873 ara edat de 26 ans, entre peth Portilhon, visite Bossòst, Les e Pont de Rei e torne a entrar en França per Hòs e i tornarà diferenti viatges.
En libre “ A trauès d’Aran (Itineraris d’un torista)” Goudon publique es fotografies des sues excursions. En 1876 pujarà tà Vielha e tà Arties e hè era prumèra ascencion ath pic de Montardo. Recorrerà tota era Val e deisharà diboishi hèts a pluma tamb tintaa china e fotografies, deishant-mos ues imatges innedites.
Angel Claveria escriu sus era bandèra d’Aran. Ath long des ans se n’an emplegat diuèrses ( rebrembaràn aquera des tres colors: blu deth cèu, blanc dera nhèu e verd des montanhes), mès segontes Claveria eth prumèr exemple se trape en un petit drapèu des Pompièrs d’Aran. Mès non serà enquiara naua Lei d’Aran deth 2015, a on s’especificaràn: es colors, es formes, er escut, etc. Er autor der article, especialista en eraldica, hè un ample explic sus eth color bordèus, era crotz de Tolosa, er escut d’Aran e es sues proporcions exteriores de longitud e amplada e era dimension e plaçament dera crotz de Tolosa e der escut.
Lourdes Santacruz mos hè era revirada ar aranés d’ua biografia, era de Mn. Enric Servat Mola, titolada Un aranés esberit. Descriu era vocacion sacerdotau deth personatge e coma pendent era guèrra (deth 36) trobant-se dehòra dera Val i tornèc e pendent aguest periòde artenhec de sauvar fòrça glèises d’èster ahlamades e amagar eth Santissim.
Un article de Juan Manuel Nadal Reimat sus Eduardo Aunòs Pérez e Rafael Sánchez Mazas ena Val d’Aran e revirat ar aranés per Angelina, Lourdes e Arturo, mos parle d’aguesti dus personatges: eth prumèr politic qu’encara que non auie neishut en Aran i ère fòrça vinculat pr’amor d’apertier a ua des familhes qu’auec pendent sègles un destacat papèr ena politica dera Val, e gran amic de Rafael, eth ère escrivan, e aguest trapant-se malaut, lo hec a vier tara Val e li tansmetec era sua estima peth territòri aranés.
Aguesta revista tostemps recuelh testimònis deth país qu’expliquen era nòsta identitat, eth nòste patrimòni, era nòsta cultura, istòria, etc que demoraràn enquia tostemps. Demoram que tamb aguest tastet gaudisquen liegent-la.
Abans d’acabar les voleria díder qu’er an 2023 va èster plan important tà nosati, pr’amor que vam a celebrar es 50 ans dera sua creacion. Premanim un libre qu’ac reflectirà a trauès de fotografies e petiti explics que repassaràn an darrèr an era activitat amiada a tèrme pera Fondacion e es sues seccions.
E barrèc er acte la magnifica Sindica sra. Maria Vergés.
