Eth passat dia 3 de seteme en Santuari de Mijaran auec lòc era presentacion dera Revista Tèrra Aranesa numèro 18 e deth Diccionari Val d’Aran.
Ara seguida transcriuem es paraules dera Presidenta dera Fondacion Privada Musèu Etnologic Val d’Aran Ròsa Maria Salgueiro:
Presentam era Revista Tèrra Aranesa nº 18, revista qu’an darrèr an publicam des dera Fondacion Privada Musèu Etnologic dera Val d’Aran.
Revista que ges ara lum tamb articles de persones restacades ath país e que son investigadors, recercaires o que coneishedors de bèth tèma ac vòlen deishar escrit tà generacions porteriores o tà d’auti que i volguen aprigondir.
Son 15 articles fòrça interessants toti eri:
1.- Elisa Ros, mos parle sus eth bastiment deth campanau d’Unha, un procès excepcionaument ben documentat. Era finalitat d’aguest article ei da a conéisher eth procès de bastiment dera tor campanau barròca e des installacions: campanes, viroleta e relòtge, un procès que s’estenec de 1773 a 1790.
Gràcies ara documentacion localizada procedenta de çò de Baile recuelhuda en Archiu Generau d’Aran e cedida per Ajuntament deth Naut Aran. Coneisheram ath madeish temps eth sistèma monetari que se tenguie en aquera epòca, indistintament moneda catalana, francesa o espanhòla.
2.- Joan Carles Riera, mos parle dera Societat “Molino Viejo” e dera Societat “Mina Victoria”, un matrimòni de convenença. Arribada dera lum en Bossòst e deth subministrament electric tara mina Victòria. Per tant vam a veir era collaboracion entre aguestes dues societats a trauès de contractes. Comence er article explicant era creacion deth Molino Viejo.
Eth dia 6 de gèr de 1909 se signe eth prumèr contracte entre representants deth Molino Viejo e es proprietaris dera mina de zenc nomentada Victòria. En tot deishar-les aprofitar era fòrça motritz deth saut deth Ressec-Batan per 25 ans, mès tamb condicions. Aguest contracte se modificarà un an dempús en 1910 e serà en 1912 quan arribarà era electricitat enes installacions dera Mina Victòria, auent lòc tanben era peticion de lum tath pòble de Bossòst, mès semble èster qu’enquiath 1915 non se procedic ar enlumenat.
3.- Arturo Calbetò e Quique Vidal escriuen sus es projèctes d’accèssi ara Val d’Aran: Projècte Palharesa e Projècte Ribagorçana. Era carretèra dera Bonaigua e seguiment dera construccion deth tunèl de Vielha.
Eth Projècte Palharesa comencèc tamb dera convocatòria en Tremp eth 17 de juriòl de 1880 per part dera Diputacion Provinciau ara Junta d’Alcaldes, aguesti nomentèren representants des municipis aranesi tamb poders tà decidir conjuntament. Era finalitat era construccion deth trèn “Pirineo Central” per Salau, parle deth traçat, deth pressupòst, etc.
Projècte Ribagorçana tanben ei un projècte ferroviari Lleida-França mès pera Ribagorça e tamb era intencion de bastir un tunèl d’un milenat de mètres peth dejós deth còth de Tòro.
Era carretèra dera Bonaigua, eth camin per a on era Val d’Aran se comunicaue damb eth Palhars ath long des sègles, deja utilizat pes romans tamb eth nòm de Petra Albae e pes aranesi tamb eth de Palhars, se comencèc a convertir en carretèra peth Ministèri d’òbres Publiques en 1919.
E acaben er article tamb un seguiment cronologic dera òbra deth tunèl.
4.- Alvaro Aunòs mos parle dera Mancomunitat Forestau ena sua prumèra etapa (1926- 1970): era consolidacion deth volontarisme. Era Mancomunitat Forestau se constituïc en 1926 e se disolvec en 2000, aguesta institucion aqueric un notable protagonisme. Se plan era sua activitat se centrèc, de manèra generau, sustot en finançament d’infrastructures publiques enes montes, tanben desvolopèc ues autes d’orde educatiu e sociau. Er article per tant mos dar a conéisher es inicis d’aguesta Mancomunitat, eth sòn finançament e es prumères actuacions parlant des òbres mès subergessentes.
5.- Ara seguida auem un conde, condat per Juliette Escario, dera familha Deò Benosa, (present en acte un hilh de Juliette) tradusit deth francès per Veronica Bares deth Conselh Generau d’Aran e es diboishi que illustren eth conde son des mainatges dera escòla de Sant Beat e cedidi pera mèstra Dominique Boutomet. Conde que mos parle dera istòria dera vedèra Argueta e passe ena Val d’Aran, en concrèt ena casa Benosa de Pontaut.
6.- Un aute article d’Alvaro Aunòs sus era evolucion deth prètz dera husta pendent eth periòde de 1940-2000. Analise: es variacions qu’a experimentat eth prètz dera husta en transcors deth periòde, vedent coma incidiren diuèrsi factors, coma podec èster era dubertura deth tunèl de Vielha peth sòn accès as mercats nacionaus. Es factors explicatius dera evolucion des pètzi, desvolopament dera infrastructura viària enes montes publics, er establiment dera empresa Cafisa, entre d’auti.
7.- Àngel Claveria mos hè ua relacion des articles e d’auti trabalhs sus era Val d’Aran publicats ena revista Ilerda (1943-1998) der Institut d’Estudis Ilerdencs. Ben, mos nomente es revistes per numèro e etapes, es articles qu’an gessut e que parlen dera Val d’Aran. Interessant tàs estudiosi d’Aran.
8.- Carmen Bello, Angels Borrell e M. Pau Gòmez mos expliquen es trabalhs de restauracion de 14 pergamins deth hons deth Conselh Generau d’Aran. Son 14 pergamins francesi restaurats en 2020. Formen part deth hons deth Conselh Generau dera Val d’Aran (1316-1861) e s’includissen laguens dera sèrie Relacions d’Aran tamb França (1553-1723).
Documents que tracten ahèrs com son es contractes sus eth pagament de drets, o de judiciacion entre eth govèrn d’Aran e es arrendataires francesi. Tanben i a 2 privilètges autrejats per Loís XIII, rei de França, a favor des aranesi.
9.- M. Pau Gòmez hè un recorrut pes Ribes deth Bosfòr, ua panoramica de Joseph Dufour de 1812 ena Casa deth Senhor d’Arròs. A trauès d’ues pintures plaçades en ua cramba de granes dimensions, ena zòna nòbla ena prumèra planta dera bastissa, mos parle dera casa en prumèr lòc, deth pintor Jusep Dufour, coma sigueren plaçades aguestes pintures e eth sòn contengut.
10.- Gabriel Solé escriu sus era autobiografia d’ua casa Camin Reiau II, çò de Mòra. Parle era casa en prumèra persona e explique des dera bastissa enes inicis deth sègle XX enquiàs nòsti dies, en tot parlar des cambis qu’a anat patint, darrèra restauracion ans 1999-2000 en tot mantier tostemp eth sòn caractèr e des generacions que i an anat passant, que son 6.
11.- Mn. Jusep Amiell mos parle deth Pòrt dera Bonaigua, en tot coïncidir er an 2019 es cents ans deth començament dera carretèra. Enquia que non se podec passar eth tunèl tamb automobils en 1948, era Bonaigua ère era unica gessuda tàs aranesi.
Rebrembe es milhores que se i an hèt, parle des memòries que mos a desihat eth pòrt, basat en tres punts: eth refugi dera Mair de Diu des Ares, Istòries de trauèsses deth pòrt tragiques e eth testimòni personau d’ua trauèssa. Es pòrts de montanha amaguen istòries penoses ena vida des que les an agut de trauessar.
12.- M. Àngels Sanllehy escriu sus era casa deth Senhor d’Arròs: ua casa fòrta aranesa. Casa qu’estant passat cumplic dus sègles (1820) ua inscripcion ena sua façada atau ac ditz.
Ei un estudi dera casa a trauès de hons documentaus de comptabilitat, de contractes comerciaus, de relacions epistolars tamb d’auti marchands o tamb es sòns representants e avocats, que permeteràn un retrat mès ample dera casa. Era activitat comerciau deth Senhor se centraue en comèrç dera husta e en eth deth bestiar.
13.- Lourdes Santacruz, Angelina Cases e M. Aran Justo an recuelhut era istòria deth teatre enquia restacar-la tamb eth teatre amiat a tèrme pendent un pialèr d’ans peth collectiu Lengua Viua, des de 1997 enquiath 2007. Ua manèra de que quede constància d’aguesta activitat plan ben acuelhuda pes aranesi.
14.- Jose Antonio Bruna que s’estree coma collaborador, escriu sus era evolucion des terçons des dera edat modèrna enquiara actualitat. Comence nomentant es antics terçons: Garòs ensús, Rumincosa e Layriça, veiram com es tres terçons passen a sies e com an anat evolucionant es nòms des madeishi, semble èster que non tostemps an estat coma les coneishem actuaument.
15.- e entà acabar Lourdes Santacruz hè ua transcripcion des responses d’Arròs e Vila as qüestions de Francisco de Zamora (1788)
Era descripcion dada pes aranesi que contestèren es Qüestionaris,( son 146 preguntes) mos dan un testimòni d’incalculable valor dera vida aranesa de finaus deth 18.
E coma tostemps ath deuant dera revista, auem ua relacion des activitats que s’an amiat a tèrme en darrèr an dera Fondacion e des dues seccions: Amics de Montgarri e Lengua Viua.
Ben, demoram qu’aguest tastet anime a liéger aguesti articles e qu’es autors seguisquen susprenent-mos tamb es sòns escrits.
Dam es gràcies ath Conselh Generau d’Aran e ar Ajuntament de Vielha e Mijaran peth sòn supòrt e ara Parròquia de Vielha, a Mn Pere Balague, per facilitar-mos eth poder hèr aguest acte en aguest lòc tant emblematic. Gràcies
Abans de presentar eth Diccionari voleria díder qu’auem publicat era dusau edicion deth libre Aran, istòria grafica, libre que lèu s’agotèc e qu’ara podem tornar aufrir as nòsti naui membres e tanben se pòt trobar ara venda enes libreries.
Gabriel Solé Villalonga, de familia pairau aranesa (Çò de Campà) de ben petit a estat ena Val d’Aran e regularament a vengut de vacances, causa que li a permetut recórrer es montanhes e pòbles d’Aran, per açò ei un bon coneishedor des diferenti cornèrs que podem gaudir en nòste país. Aguest gaudiment l’amiat a recuélher totes aqueres experiéncies qu’a viscut, a cercar informacion, a hèt ua recèrca suenhada coma vam a poder veir en aguesta publicacion: Diccionari Val d’Aran, diccionari multitematic, traparam mots restacats tamb es montanhes, tamb era gastronomia, tamb es glèises, pòbles, personalitats, etc.
Gabriel Solé a estat Catedratic d’Isenda publica ena Universitat Autonòma de Madrid, Corredor de comèrç e Notari enquiath 2001.
A publicat fòrça libres de reforma fiscau, articles en revistes, collaboracions en òbres collectives, a dirigit tèssis,.. e coma non tèmes sus era Val, collaborador dera revista Tèrra Aranesa, començant per ua Cronologia dera Val d’Aran, des deth sègle XII enquia 2015 qu’ara fin deth Diccionari tanben la podem veir.
Aguest deluns per problèmes de salut auec de marchar tà Madrid, li auesse agradat fòrça poder èster aciu, igualment coma nosati, mès li desiram des d’aciu ua lèu recuperacion. Eth mos a manat ues paraules qu’ara mos liegerà Angelina.
“Perdón y gracias
Amigos y amigas: os pido perdón y os doy las gracias. Pido perdón por no estar ahí con vosotros, bien es verdad que quien más lo lamenta soy yo; pero una intensificación de mi dolencia en la columna vertebral ha precipitado mi regreso a Madrid para acudir al médico que me atiende.
Hubiera disfrutado comentando porqué escribí el Diccionari. Val d’Aran. Quería hacer un texto divulgativo sobre el Valle, hablando de todas sus cosas. Y se me ocurrió hacerlo en forma de diccionario.
Creo que es un libro que puede servir para que los que nos visitan conozcan pronto y fácilmente aquello que les interese; a los araneses les puede servir para aclarar alguna duda o llenar un hueco de sus conocimientos; miro con especial interés a los niños y jóvenes que encontrarán en el Diccionari una base de sus necesarios conocimientos sobre le Valle.
Esta edición aranesa cumple con el propósito declarado en la previa edición española: introducir mejoras. Y lo mantengo, si la salud me lo permite. En esta ocasión, y a parte de añadidos y correcciones en el texto anterior, he aumentado el número de entradas; incluido un “Índice de temas”, que permite seleccionar las entradas referidas a una materia determinada; y he añadido una “Bibliografía básica”.
Doy las gracias a todos los que me han permitido llegar hasta aquí, desde Angelina, que, hace algunos años, me animó a colaborar en Tèrra Aranesa, cosa que he venido haciendo con regularidad. A los traductores de estos artículos, trasladándolos del español al aranés. Gracias que aumentan al referirme al trabajo mayor que ha exigido la traducción del Diccionari por Angelina, Arturo, Mª Aran, Elisa y Lourdes, mis colaboradores. Y un agradecimiento especial a Ròsa Mari, que ha pechado con la coordinación del trabajo hecho por los anteriores. Y no se me olvida el agradecimiento a la “Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran”, que ha editado el libro.
Cuando vuelva por el Valle, dedicaré con gusto el libro a los que tengan interés.
Hasta entonces, y pido a Dios que sea pronto, os pido perdón y os doy las gracias.
Gabriel Solé”
E barrèc er acte la magnifica Sindica sra. Maria Vergés.
