Eth passat 10 d’abriu tàs 19:00 ores auec lòc ena sedença deth Conselh Generau d’Aran era conferéncia organizada pera Fondacion Privada Musèu Etnologic dera Val d’Aran, titolada 100 ans d’esquí ena Val d’Aran. Introduccion e arraïzament, a cargue des ponents Andreu Pujol del Pozo, Juli Sala Paris e Lourdes Santacruz Alís. Presentèren era conferéncia era Conselhèra de Torisme, Mgfca. Sra. Anna Diaz e era presidenta dera Fondacion Privada Musèu Etnologic dera Val d’Aran, Sra. Ròsa Maria Salgueiro.
Colleccion FMEVA
Colleccion CGA
Aguesta conferéncia da a conéisher era istòria des pionèrs der esquí ena Val d’Aran, hèt que cambièc totaument era forma de vida des aranesi.
Andreu Pujol mos explique gràcies ara cronica detalhada dera expedicion escrita e fotografiada per Lluís Estasen en Boletin deth CEC, coma eth 9 de març de 1919 tres excursionistes deth Centre Excursionista de Catalunya (CEC), Josep Mª Soler, Pau Badia e eth madeish Lluís Estasen, per encargue dera Mancomunitat de Catalunya, pugen a pè e damb esquís eth Pòrt dera Bonaigua, entà repartir en Pla de Beret es esquís obsequiats pera Mancomunitat as ajuntaments dera Val d’Aran.
Pendent aqueri dies es joeni aranesi se meten es sòns prumèrs equís e comencen a practicar pes carrèrs e prats des pòbles de Salardú, Arties, Vielha...
Un des patrocinadors deth projècte siguec eth Conselhèr aranés dera Mancomunitat, eth Sr. Josep Mª España Sirat amassa damb eth President Josep Puig i Cadafalch, que sajauen d’implantar er esquí com un impuls economic enes vals pirinenques.
José Maria España Sirat. Neishèc en Vielha en 1878
e moric en Bogotà (Colòblia) en 1953. Deputat
Provinciau en 1907-1911 e 1915, President dera
Deputacion de Lleida en 1913 e en periòde 1915-1917.
Conselhèr dera Mancomunitat de catalunya entre
1914-1917. Deputat ath Partalement de Catalunya
en 1932 e Conselhèr de Governacion dera Generalitat
de març a seteme de 1936.
Colleccion Gabriel Solé
Gràcies ad aguesta cornica podem conéisher coma sigueren es inicis der esquí ena Val d’Aran.
Quan arribèc era Guèrra Civiu (1936-1939), fòrça joeni aranesi, pr’amor des sues abilitats en aguest espòrt, se vederen obligats a formar part des comanhies d’esquiadors des dus costats, coma per exemple eth dera Generalitat Republicana.
Entre es ans 1940-1960 es joeni aranesi dejà auien ua solida aficion ar esquí e comencèren a participar en nombrosi campionats tant de dehòra coma de laguens dera Val d’Aran, enes qu’artenheren molt boni resultats.
En an 1964 comencèc a foncionar eth prumèr telecagira, que nomentèren “Telesilla nº1-Baqueira” gestionat per TEVASA, que compdaue damb ua tirada de 1.080m. e a un desnivèu de 360m. E en 1965 se fondèc eth prumèr Club d’Esqui dera Val d’Aran (CEVA).
Coma podem veir, Lluís Estasen ena sua cronica dera expedicion ja ère un visionari e didie, qu’“els aranesos no sols se’n aprofitaran de l’esquí per passar els ports i estalviar llurs vides, si no que el futur pot convertir ara Val d’Aran en un magnífic centre d’esports d’hivern”. Dejà an passat 100 ans e podem afirmar qu’era Val d’Aran s’a convertit en un referent e magnific centre d’espòrts d’iuèrn.
En 1858 accepte eth cargue de Director dera Escòla Normau de Lhèida, qu’en aqueth temps ère un centre lúgubre e depenent der Institut de Segondària, ubicadi es dos en Convent deth Rosèr.
Colleccion FMEVA
